Nota de premsa FEN-FNI. Gener de 2025. (Image courtesy of NFN Open & Bloot)
Una coalició mundial de 30 països demana la fi de la censura a Meta. Els naturistes exigeixen diferenciar els continguts positius cap el cos humà i el naturisme dels continguts sexuals.
Una coalició mundial d’organitzacions i líders naturistes de més de 30 països s’ha unit per demanar a Meta i a altres grans plataformes de xarxes socials que posin fi a la censura de la nuesa no sexual. En un esforç sense precedents encapçalat per la Federació Internacional de Naturisme (INF-FNI), s’ha enviat directament a Meta una carta oberta en què s’aborda la qüestió i que es fa pública per amplificar el missatge. La carta subratlla que aquest problema va més enllà del naturisme, cridant l’atenció sobre com la censura de la nuesa no sexual perpetua la vergonya corporal i soscava la promoció de la positivitat corporal. Demana a les plataformes que fomentin la inclusió i l’autenticitat adoptant pràctiques de moderació més justes i coherents.
Signat per organitzacions i líders de països com els Estats Units, Canadà, Països Baixos, Regne Unit, Alemanya, Colòmbia, França, Espanya, Senegal, Tailàndia…, exigeix que les plataformes de xarxes socials adoptin polítiques més coherents i justes en relació amb els continguts naturistes. Destacades organitzacions nord-americanes, com l’American Association for Nude Recreation (AANR) i la Naturist Society Foundation (TNSF), s’han unit a la iniciativa malgrat no estar afiliades a la INF-FNI, cosa que subratlla l’atractiu i la importància de la campanya a escala mundial. També han signat representants de la Fundació Internacional de Drets Humans i de l’organització naturista Esperanto.
El naturisme té una història centenària com a ideologia i pràctica sana i familiar. «Durant anys, els naturistes s’han enfrontat a una censura injusta en plataformes que classifiquen erròniament la nuesa no sexual com a contingut explícit», va declarar Stéphane Deschênes, president d’INF-FNI. “Això no només és injust per a la nostra comunitat, sinó que també envia un missatge perjudicial a la societat que el cos humà és intrínsecament vergonyós. Les xarxes socials tenen el poder de normalitzar la inclusivitat i la positivitat corporal. És hora de canviar.”
Una qüestió més àmplia: la responsabilitat de les grans tecnològiques
Aquesta iniciativa posa en relleu la creixent preocupació pel paper de les grans tecnològiques com a guardians culturals, que modelen les normes socials a través de pràctiques de moderació incoherents i excessivament agressives. Les organitzacions naturistes confien en plataformes com Facebook i Instagram per construir comunitats, promoure esdeveniments i desafiar tabús obsolets, però aquests esforços es veuen constantment sufocats per l’eliminació de publicacions, la suspensió de comptes i les prohibicions amagades (ocultació als resultats de cerques i altres formes d’invisibilitzar), cosa que causa un mal tangible. La carta subratlla que aquestes accions van més enllà del naturisme, ja que perpetuen la vergonya corporal i els cànons de bellesa perjudicials, alhora que sovint permeten que continguts sexualment suggeridors passin sota l’aparença d’«art». Aquesta incoherència soscava la confiança en els sistemes de moderació i posa en relleu la necessitat urgent que plataformes com Meta assumeixin la seva responsabilitat i adoptin polítiques més justes i inclusives.
«Les plataformes de xarxes socials han esdevingut guardians de la cultura», va afirmar Deschênes. “En abordar aquesta qüestió, Meta i altres poden adoptar una postura a favor de la inclusivitat i l’equitat”.