Llibertat o tranquil·litat? Aquest és el dilema. Hi ha qui prefereix que les platges naturistes estiguin delimitades, que hi hagi separació entre els usuaris naturistes i aquells que opten per usar banyador, que prefereixen compartir l’espai només amb altres naturistes per evitar situacions incòmodes, per guanyar tranquil·litat, que els espais estiguin degudament senyalitzats per evitar-se problemes, per no haver de donar explicacions, perquè sigui el cartell qui s’expliqui.
Jo també prefereixo compartir l’espai amb altres naturistes però, no pas a canvi de la llibertat, no a canvi de ser encasellat i etiquetat, no a canvi de perdre la capacitat de decidir quin és el lloc i moment oportú per llevar-me la roba i gaudir de la natura, no a canvi que d’altres pensin i decideixin per mi.
Aquells primers naturistes de finals dels 70 del segle XX cercaven indrets recòndits i aïllats per evitar-se, primer que res, ensurts amb les autoritats, per allunyar-se de les mirades d’una societat que en general, considerava el nudisme com una perversió. Estic segur que en la ment de molts d’aquest antics naturistes hi corria el desig que amb el temps, la nuesa esdevingués quelcom natural, que arribés el dia de no haver d’amagar-se, que la seva opció fos acceptada per la societat, de poder compartir espais sense que això suposés cap escàndol. I de mica en mica, amb el pas dels anys, aquests indrets allunyats s’han anat apropant, la urbanització del litoral, la facilitat que dóna internet per fer recerca d’indrets més tranquils, menys massificats, fa que les dues opcions de bany s’hagin trobat, i avui en dia les platges mixtes són força freqüents al nostre litoral.
I això genera problemes de convivència? Al meu entendre, en general no, poden produir-se friccions puntuals, sempre hi ha persones poc respectuoses, de tant en tant algú es queixa d’haver estat increpat, car encara hi ha qui considera la nuesa com una immoralitat. Sens dubte que encara queda molt per treballar des de les associacions naturistes i per part dels propis usuaris per assolir la normalitat plena, però no tindria cap sentit que ara que, vist en perspectiva de dècades, hi estem més a prop, reculéssim i tornéssim a tancar-nos en nosaltres mateixos, que sol·licitéssim la nostra pròpia reclusió.
De fet, són pocs els naturistes que preferirien llocs exclusius, però una bona part sí que reclamen que els espais estiguin degudament senyalitzats, bàsicament per gaudir d’aquella tranquil·litat que parlàvem. Això però també és perillós i fa que les associacions vetllem per evitar les senyalitzacions restrictives d’alguns ajuntaments. Quan s’etiqueten platges com a nudistes, hom dóna a entendre que les altres no ho són i això genera confusió i restringeix en certa manera l’ús d’altres espais no senyalitzats, a banda que les platges no són nudistes ni deixen de ser-ho, són platges i prou. Per evitar això, des de les associacions s’opta per acordar fórmules com “platja de tradició nudista”, fórmula no restrictiva, ja que és més de caràcter informatiu. De totes maneres penso que el millor cartell som els propis naturistes i a aquells que es queixen que les “seves” platges sovint esdevenen “ocupades” pel que anomenen “tèxtils”, els diria que no abandonin, que no deixin d’anar-hi, que siguin ells el cartell que mostra que allà la nuesa hi és present i que al mateix temps els convidin, sense paraules, a acceptar-ho, a provar-ho, a normalitzar-ho.
Joan de Lomas
Secretari de l’Associació Club Català de Naturisme
Nota: article d’opinió escrit per al mitjà La Directa.